| Entrevista
a Jordi Pursals Director General d´EDV
1. Que és EDV ?
EDV és una empresa que està
en el sector de envasos per l´alimentació.
La sede central està a Llinars del Vallés.
L´estratègia competitiva és basa en
acudir al Mercat Global, és a dir tenir fabriques
per tot el mon. Aquesta estratègia ens permet desenvolupar
projectes a França i que es venguin a USA, o a l´inrevés.
Els nostres clients són per tant
marques globals que operen a tot el món com Kraft,
Campbell, Nestlé, etc.
D´acord amb aquesta estratègia
estem obligats a tenir una estructura on la Tecnologia,
el Marketing, La Red Comercial i el I+D son molt forts.
Una de las característiques destacables
és que la relació amb els nostres clients
ens obliga a viatjar per tot el món de forma permanent.
2. Aquesta Visió Global del món
li permet veure unes tendències del consumidor. Quines
son les principals característiques ?
El consumidor alimentàriament parlant
té per a mi dues característiques bàsiques
que estàn sobresortint: La primera és que
el temps de cuinar ha disminuït des de una hora diària
als anys 80 fins a 7 minuts al dia a l`actualitat, això
significa que el consumidor no té temps per cuinar
i a mes a mes això implica una forta demanda i creixement
dels cuinats (i com a conseqüència una revolució
en els envasos per poder cuinar directament).
La segona característica és
que hi ha molta quantitat de productes el que ha provocat
que el consumidor tingui un gust més desenvolupat.
Cada vegada té “el morro mes fi”, però
no sap cuinar tot ho que sap menjar, això vol dir
que demana ja plats preparats.
3. Aquesta visió global li permet
veure també els diferents models comercials. Com
els veu i en particular com veu la distribució catalana.?
És curiós però a cada
país s´ha desenvolupat un tipus de distribució
diferent i que sembla funcionar: Així a Alemanya
és bastant “cutre” on els Hard Discount
dominen per sota o be és molt Delicatessen. A França
hi dominen els Hipermercats i a Anglaterra el concepte de
marca està molt ben desenvolupat.
A Catalunya hi ha, Hiper, Hard Discount el Concepte Mercadona
(Bon preu i bon producte)., Caprabo (penso que deuria estar
posicionat més amunt) i Condis que prima la proximitat,
però amb formats massa petits i sense “Marca”
4. Pensa que el concepte de marca pròpia
està ben desenvolupat?
Les primeres marques són la clau
per poder oferir qualitat i diferenciació. Solament
les cadenes que tenen marques pròpies fortes (90%
de cuota) poden lograr que empreses importants com Heinz
els hi facin la sopa (Exemple: Tesco).
Per a mi Caprabo deuria tenir marques pròpies
posicionades a més alta qualitat i més bon
producte. Així es podria posicionar a classe mitja
i mitja alta.
5. Així quines seríen les reflexions
que faría sobre la situació catalana actual?
El primer que diría és que
han de ser capaços d`oferir la qualitat que no donen
ara. Així hi ha botigues com el Caprabo de l`Illa
Diagonal que són bastant “cutres” i desordenades.
La gent va al Corte Inglés i paga
molt perquè no ho troba al Caprabo. Potser Caprabo
s´ha dedicat a comprar i comprar i no ha definit el
producte que ven. Aparentment hi ha desorientació.
Hi ha competidors com Mercadona que ens
han vingut a veure. Es preocupen molt per com esta definit
el seu producte i pels seus costos directes.
6. Perquè el packaging del producte
és tan important ?
El packaging obliga a definir el Disseny,
el Cartronatge , el Palet, etc. Per tant defineixes els
costos i amb seguretat les seves vendes.
Un dels paradigmes és la llauna,
hi han definits uns formats que optimitzen els palets logísticament.
Per tant es clau la definició de la boca del envàs.
Així les boques fan els múltiples adequats
que donen el palet.
El que passa és que la llauna està
morint i s´està emigrant a materials com el
vidre i el plàstic.
El concepte logístic , per tant,
no és toca. S`estandaritzen els envasos de plàstic
perquè és poden adaptar als mètodes
de cocció moderns com el microones. (Es a dir els
formats no canvien).
7. Com veu vostè que seran els supermercats
en quan a envasos dins de 10 anys.?
Hi haurà envasos antics (cada vegada
menys). Però hi haurà nous formats en base
a dos paradigmes: el producte s´ha de veure i el producte
s´ha de poder cuinar en el propi envàs.
Dins dels supermercats hi haurà
molts menjars cuinats . Hi ha també un altre factor
clau: l´emigració, això comporta molta
varietat , tant de productes d`Europa, com de productes
de tot el món.
8. Quines són les tendències
del futur més importants a tenir en compte.?
Sens dubte el RSID. El que cada producte
tingui un identificador de radiofrequència provocarà
una millora a les gestions de fabricació, magatzems
i distribuïdors detallistes.
També es disminuiran els costos
i les mermes (robos) sobretot al punt de venda. Els proveïdors
més interessats són els que pateixen més
robos (com Gillette).
Un incís final per a mi és
que es molt important viatjar, veure el que passa fora de
Catalunya. Hi ha moltes coses inventades arreu del món
i que funcionen molt bé i és molt important
veure_les i adaptar_les a les nostres particularitats.
PERE VALLVERDU ROSELL
Consultor Retail
|
